Indiscutiblement, el gran protagonista del territori és el nostre paisatge. Aquest, canvia molt al llarg de les estacions ja que el procés te una duració aproximada d’un any.

L’arròs es va començar a cultivar a partir de l’any 1860, tot i que hi ha constància d’alguns antecedents fallits uns segles enrere. Abans, es vivia humilment de la producció de sal, la recol·lecció, caça i pesca, i de la ramaderia. Va ser a partir de la construcció del Canal de la Dreta, que inicialment era per facilitar la navegació, quan van ser conscients del gran avantatge que suposava per al regadiu. Els primers pagesos es van trobar amb una infinitat de tasques que van aprendre a ritmes forçats. Van haver de desbrossar tots els terrenys, construir sèquies i marges, anivellar tots els camps uniformement perquè hi entrés l’aigua… tot això tenint en compte que en aquella època era un territori salvatge, fangós i farcit de vegetació. Van arribar jornalers i pagesos de regions veïnes que ja tenien experiència i així el Delta va començar a créixer demogràfica i urbanísticament.

La manera de treballar l’arròs ha canviat moltíssim. Abans era una feina essencialment manual, dura i que necessitava moltes persones. Fa cinquanta anys, pràcticament totes les feines es feien amb les mans, l’ajuda d’animals i maquinària mínima. La sega i la collita mobilitzaven moltes famílies i colles de treballadors i era habitual que homes, dones i joves hi participessin. Avui és una activitat molt més mecanitzada i organitzada, s’ha reduït la necessitat de mà d’obra però es continua necessitant el coneixement del pagès per interpretar la terra.

El cicle agrícola d’abans i d’ara continua tenint unes fases molt similars encara que la manera de fer hagi canviat.

Els mesos freds de l’hivern serveixen per descansar i preparar la terra. Després de la collita de l’any anterior, els camps han passat la tardor amb poca aigua o inundats, segons la gestió de cada explotació. Entre gener i març es porten a terme feines com : llaurar, fanguejar i reparar els marges.

La primavera és un dels moments més importants i bonics de l’any. S’omple tot d’aigua per preparar la sembra que es realitza directament escampant les llavors als terrenys inundats. Al cap de pocs dies comencen a sortir els brots verds i comença la màgia.

Quan arribem al juny el paisatge es completament verd i la planta agafa força per arribar al seu punt àlgid. El pagès ha de controlar especialment les males herbes i les plagues. En aquests mesos es habitual veure persones dins dels camps fent manualment la neteja de la vegetació ja que no es pot entrar cap tipus de maquinària mentre la collita esta creixent.

Juliol i agost són l’època daurada literal i metafòricament ja que la planta i la llavor estan en la seva fase de màxim creixement i maduració. Són uns mesos crítics per vigilar la qualitat i la temperatura de l’aigua. La meteorologia també pot ser un factor de risc durant tot l’estiu ja que una ploguda forta o calamarsa podrien afectar greument la collita i el seu rendiment.

Arriba setembre, l’època més esperada pels pagesos perquè toca segar! Les recol·lectores i els tractors s’escampen com una plaga per tots els camps, treballant dia i nit per recollir tot l’arròs dels dos hemisferis amb el mínim temps possible.

Un cop collit, el gra arriba a les instal·lacions arrosseres per començar el seu últim procés abans d’arribar a les nostres mans. Allí es neteja, s’asseca, es mol i s’emmagatzema.

Podríem dir que l’arròs va canviar pràcticament tot: el paisatge, l’economia, els pobles, els costums i fins i tot la manera de viure de la gent. Per tant, quan contemplem un arrosar no estem veien únicament un camp de conreu, estem veient el resultat de generacions de treball, resiliència i coneixement de la terra. Conservar aquest cultiu significa també preservar una part de la història, la cultura i la identitat deltaica, afrontant els reptes ambientals i econòmics del futur.

A Viatges Nemon tenim dos opcions de guiatges perquè coneguis tota aquesta història de primera mà: Arrossals i flamencs al Delta de l’Ebre, o la visita al centre d’interpretació de l’arròs “La Torra”.