La serra del Montsià és considerada el tercer espai natural més important de les Terres de l’Ebre desprès del Delta de l’Ebre i els Ports. Es tracta d’un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 i a la xarxa d’espais d’interès natural de Catalunya.

Avui dia és una serra molt explorada pels amants de la natura, escaladors, senderistes, runners i BTT lovers Tot i tractar-se d’un espai molt visitat pels turistes avui dia, la serra ens aporta molta informació del nostre passat i com al llarg dels segles l’ús que se n’ha fet d’aquest espai ha canviat de manera considerable.

L’excursió a la Foradada del Monstià està plena de vida. Antigament tant els actuals PR83 com el GR92 van ser utilitzats des dels temps de la reconquesta cristiana per tots aquells que volien creuar la serra per anar de La Ràpita a Freginals, així com aquelles persones que tenien a la muntanya la seva principal activitat laboral, on vivien, anaven a buscar llenya, aigua, calç, carbó o simplement per portar els ramats d’una banda a l’altra de la serra.

Geològicament l’origen de la serra es remunta a uns 25.000.000 d’anys, moment en el qual també es produeix l’orogènia alpina així com la dels Pirineus. Molt probablement la Serra del Montsià i la Serra de Godall devien formar part d’un mateix bloc muntanyós que fou separat a posteriori tot creant la foia d’Ulldecona gràcies al moviment de les plaques tectòniques i de la divisió de les serres per una falla.

L’itinerari a la Foradada del Montsià pot començar bé des del Pàrquing La Mundana https://maps.app.goo.gl/a85RNmuiZLvbYqQG7 o bé des del Pàrquing del Cocó de Jordi https://maps.app.goo.gl/ 11K4Dj1pMzbTMhNR6. Depenent de l´època de l´any en què fem la sortida podem trobar la barrera que limita l´accés al´interior de la serra.

Sense cap dubte, la tardor, l’hivern o la primavera, si no són dies molt calorosos, poden ser dies excel·lents per pujar al cim de la Foradada. Sempre és molt important l´aigua, un bon calçat i roba còmoda segons l´època de l´any.

Si iniciem la ruta al Cocó de Jordi tenim uns 8 km de recorregut total amb uns 450m de desnivell. Aquí us deixem un enllaç de com recomanem fer l’itinerari: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-foradada-13259391

La ruta es pot fer sense cap problema en un migdia. Tot i això, si tenim intenció de fer-la amb un guia o amb parades per llegir els cartells interpretatius o investigant les espècies que podem trobar podem passar tot el dia.

T’apeteix realitzar la ruta de la Foradada?

Punts d’interès de la ruta la Foradada:

 

  1. Forn de Calç:

Antigament els forns de calç eren construccions de pedra en sec a fi de produir calç viva, producte previ al ciment i utilitzat com a morter o argamassa per unir les pedres calcaries en tot tipus de construccions. El procés consistia en aprofitar el relleu de la serra per fer-hi una perforació i recobrir-la de roques calcàries. A posteriori es feien servir uns 700/800 manolls de carrasca per cuita i es feia cremar tota la pedra durant 80h a 1.000ºC. Un cop la fum de la pila canviava de color ens indicava que aquesta estava cuita i que per tant ja se’n podia retirar tot la matèria de calç cuita. A banda de la construcció, la calç viva també s’utilitzava per emblanquinar parets o com a desinfectant.

 

  1. Bosc i Font del Burgar

El bosc del Burgar és un dels pocs boscos frondosos de carrasques que queden verges a la serra. El fet de tractar-se d’una zona de parada per abeurar els ramats va fer que ja des d’antic fos prohibida la seva tala i és per aquest motiu que es conserva en perfecte estat. Les carrasques o alzines són un element vital per als nostres ecosistemes ja que tenen la capacitat per regular les temperatures, protegir el terra, a més de donar casa, refugi i aliment a la major part d’aus migratòries o sedentàries de la serra.

La font del Burgar és originaria d’un canvi entre calcaries i margues que gràcies a una falla ha fet que les aigües de pluja aflorin just en aquest indret proporcionant aigües cristal·lines, molt netes, carbonatades i amb un nivell molt baix de nitrats. Indret que fa possible la reproducció d’amfibis com el tritó palmat que té la Serra del Montsià com el límit sud de la seva distribució geogràfica en tota Europa.

 

  1. Mata-redonda

La masia de Mata-rodona fou la ultima habitada de la serra fins el 1961 Com a la major part de masies de les terres de l’Ebre, a partir de la gelada de 1956 la major part de persones que vivien a les serres abandonen casa seva i es produeix un gran canvi no només socioeconòmic sinó també ecosistèmic a totes les serres de els voltants. La vida a les masies es regia per treballs diaris molt durs al camp, anar a buscar aigua, alimentar els ramats, recollir llenya per a la llar, produir carbó i calç entre altres tasques. Els masovers treballaven des de la sortida del sol fins la seua posta, era un ritme de vida dur però a un altre ritme que avui dia. Aquest èxode de les muntanyes, pel fet que a les planes ia la costa les comunicacions eren millors, la presència del comerç i l’arribada del turisme al nostre país ha fet que avui la serra sigui un espai deshabitat i que moltes espècies abans amenaçades com les alzines puguin recuperar l’espai que l’humà els va arrabassar en temps passats. D’altra banda, aquest abandonament de les muntanyes ha fet desaparèixer els ramats i per tant moltes espècies com els rapinyaires o carronyaires han començat estan en regressió a les nostres contrades.

 

  1. El cima, La Foradada

Desprès d’una pujada accentuada coronem la cima de la nostra ruta, la foradada. L’arc del cim amb unes vistes 360 º no deixen qualsevol indiferent. Tenim una panoràmica excel·lent del Delta de l’Ebre als nostres peus, la Serra de Cardó a l’altra banda de l’Ebre i els massís dels Ports a les nostres esquenes. Sense cap mena de dubte el millor mirador de les nostres terres.

 

Tal i com marca la tradició i desprès d’aquest últim gran esforç com a bons senderistes, ens hem de fer una foto al forat de la Foradada. Depenent de l´hora d´arribada al cim, els raigs del sol ens donen uns tons daurats que travessen el forat del cim.

Si feu la ruta a l’hivern, qualsevol moment del dia és bo per fer-la. Tot i això si feu la ruta a la primavera o la tardor millor evitar les hores més fortes d’insolació i fer-la ben d’hora o cap al tard.

T’apeteix realitzar la ruta de la Foradada?

 

Vídeo de les impresionants vistes